Encara hi ha algú al bosc

CULTURA I CONFLICTE I TEATRE DE L'AURORA

Quan acaba una guerra? Un commovedor espectacle que dóna veu a les dones que van patir violacions durant la guerra dels Balcans i els fills i filles que van néixer dels embarassos forçats.

Va passar al cor d’Europa, a dues hores d’avió de Barcelona. Aquí gaudíem de l’eufòria olímpica. A Sarajevo l’havien viscuda uns anys abans. De sobte, la televisió ens servia imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina barrejades amb el recompte de medalles olímpiques a Barcelona. El novembre de 2020 va fer 25 anys que va acabar oficialment aquella guerra, on entre 25.000 i 50.000 dones i nenes van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. La majoria de les víctimes són musulmanes però també n’hi ha d’origen croat, serbi i gitano. Els seus relats són idèntics, i moltes de les supervivents ho viuen en silenci, ignorades per les institucions i rebutjades per les pròpies famílies. Aquesta obra dóna veu a la memòria i a la determinació d’aquestes dones i dels fills i filles nascuts de les violacions de lluitar contra l’oblit, ara que els focus i les càmeres fa temps que van marxar de Bòsnia. Per la Nevenka, la Milica, la Meliha, la guerra encara no ha acabat. El dolor que senten és tan gran que, per elles, “Encara hi ha algú al bosc”. I nosaltres, on érem? On som?

Encara hi ha algú al bosc es va estrenar al festival Temporada Alta i al Teatre Nacional de Catalunya la tardor de 2020, coincidint amb el 25è aniversari de la firma dels Acords de Pau de Dayton que van posar fi “oficial” a la guerra de Bòsnia.

Quan acaba una guerra?

Entre 25.000 i 50.000 dones van ser víctimes de violació com a arma de guerra durant el conflicte dels Balcans (1991-2001). El Tribunal Penal Internacional per l’ex-Iugoslàvia va considerar per primera vegada les violacions com a crim de guerra i crim contra la humanitat. Vint-i-cinc anys després, ha acabat la guerra per les dones que van patir les agressions sexuals i pels fills nascuts d’aquestes violacions?

Entre 2018 i 2020, el col·lectiu artístic Cultura i Conflicte va portar a terme un minuciós treball de recerca periodística i de creació escènica. Diversos viatges a Bòsnia i Hercegovina i moltes hores de conversa amb les supervivents de les violacions com a arma de guerra comeses entre 1991 i 2001 han permès desenvolupar un triple treball –documental, teatre i fotografia– sobre les dones que van sobreviure les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills i filles nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys.

L’obra de teatre, el documental de televisió i la mostra fotogràfica permeten explicar, amb diferents llenguatges i per a diferents públics, un capítol encara no tancat de la història d’Europa: la impunitat, el silenci, el cos de la dona com a territori de conquesta, la determinació i la perseverança per a què es faci justícia, la lluita contra l’estigma, i la mirada d’una nova generació que malda per tornar la dignitat a les seves mares en una societat que mira cap a una altra banda.

Fitxa artística

Espectacle per a públic jove i adult / Durada: 1 hora i 35 minuts

CONTACTE DOSSIER FITXA TÈCNICA MÉS INFORMACIÓ ALTRES PRODUCCIONS EN GIRA