Infanticida

La compositora Clara Peya i el dramaturg Marc Rosich signen una brillant adaptació musical de l’obra en què Víctor Català va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal.

La Nela acaba de cometre un crim. Es troba sola en una comissaria freda on ha d’explicar què ha passat i perquè ha passat. La reconstrucció dels fets es barreja amb el seu món interior i ella mateixa repassa els detalls de la seva història en un intent de reviure-la, d’agafar-la perquè no s’escapi, d’entendre què ha passat. Infanticida és el crit d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un entorn desolador i opressor. Una dona que lluita fins que el seu món s’enfonsa. Una dona valenta que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera de fer i viure pròpia.

La compositora Clara Peya i el dramaturg Marc Rosich signen una potent adaptació amb un contingut rítmic i musical propi. Aprofitant la potencialitat dramàtica del text de Víctor Català, aconsegueixen dotar-lo d’una contemporaneïtat única des del plantejament musical, sumant-hi l’excel·lent interpretació de l’actriu Neus Pàmies, sota la direcció de Marc Angelet.

La infanticida no va estrenar-se fins seixanta anys després de la seva escriptura, perquè era un text incòmode que qüestionava uns dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat. Caterina Albert o Víctor Català (el seu nom de ploma) va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal. Una autora excepcional, exponent del modernisme literari català, i considerada també la primera novel·lista feminista de la literatura catalana.

Autoria: Caterina Albert (Víctor Català) / Composició musical: Clara Peya / Adaptació i dramatúrgia: Marc Rosich / Direcció escènica: Marc Angelet / Interpretació i producció: Neus Pàmies / Interpretació i disseny sonor d’electrònica: Gerard Marsal / Escenografia: Laura Clos “Closca” i Felipe Cifuentes / Vestuari: Marta Rafa / Fotografia: Albert Rué

Instagram