La plaça del Diamant

La pèrdua i la recuperació de la identitat d’una dona en el context de la guerra civil espanyola. Una brillant adaptació d’aquest clàssic de la literatura catalana amb unes excel·lents interpretacions.

Barri de Gràcia als inicis dels anys trenta, festa d’envelat, orquestra amb pasdoble i sorteig de cafeteres. Són els anys previs a la República i a la guerra civil espanyola.

La Cia. Mea Culpa alterna el passat i el present de la protagonista de La plaça del Diamant: la Colometa jove i innocent, que s’enamora del Quimet, es casa, té fills, pateix, somnia amb coloms i els destrueix i la Sra. Natàlia que explica la seva nova vida amb l’Antoni, l’adroguer, amb qui troba la calma i restableix la seva identitat.

Aquesta obra teatral s’inicia amb el final de la novel·la de Mercè Rodoreda, quan la Natàlia descobreix un diamant al seu cor, una raó de viure després de la desesperació del suïcidi, una alenada d’aire fresc per a ella, que ja no és ella mateixa. Torna enrere en el temps per rememorar els seus tres amors i els fets de la seva vida des de la mirada serena que per fi l’acompanya.

La Cia. Mea Culpa, després de visitar l’Aurora amb l’exitosa El darrer dia del Cafè de la Granota, torna amb una brillant adaptació d’aquest obra cabdal de la literatura catalana que compta amb l’excel·lent interpretació dels actors i actrius d’aquesta companyia.

Direcció: Xisco Segura / Intèrprets: Enka Alonso, M. Àngels Largo i Armand Villén / Dramatúrgia: M. Àngels Largo i Armand Villén / Vestuari: Cia Mea Cupa / Projeccions: Miquel Àngel Raiò

Twitter