'Encara hi ha algú al bosc', la nova producció de Teatre de l’Aurora i Cultura i Conflicte pren forma a la Fundació La Plana

Un muntatge teatral que es podrà veure per tot Catalunya amb pre-estrena a Igualada

L’obra dona veu a les dones que van sobreviure a les violacions durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina i als fills i filles nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen 25 anys

Un muntatge escrit per Anna Maria Ricart, dirigit per Joan Arqué i protagonitzat per Ariadna Gil, Montse Esteve, Judit Farrés, Magda Puig, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Erol Ileri

El Teatre de l’Aurora s’embarca en una nova producció, aquest cop de la mà de Cultura i Conflicte. Es tracta del projecte Encara hi ha algú al bosc que compta amb un muntatge teatral, un documental i una instal·lació fotogràfica. A través de diversos viatges als Balcans, l’equip de Cultura i Conflicte, format per professionals del periodisme, la fotografia, l’audiovisual i les arts escèniques, ha recollit la veu de les dones que van sobreviure a les violacions com a estratègia de neteja ètnica durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina, entre 1992 i 1995, i dels fills i filles nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen 25 anys.

L’equip de Cultura i Conflicte i els intèrprets del muntatge han treballat durant deu dies a la Fundació La Plana de Santa Maria d’Oló per preparar l’obra, que tindrà la seva pre-estrena a Igualada i posteriorment es podrà veure al Festival Temporada Alta i al Teatre Nacional de Catalunya entre d’altres.

La residència artística ha permès a les actrius i actors de l’obra; Ariadna Gil, Montse Esteve, Judit Farrés, Magda Puig, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Erol Ileri intercanviar punts de vista i nodrir-se de context a partir del treball de recerca desenvolupat durant gairebé tres anys per Cultura i Conflicte.

Sota la direcció de Joan Arqué i amb la presència de la dramaturga Anna Maria Ricart, l’equip ha tingut l’oportunitat de treballar a diferents espais de la Fundació La Plana, provar l’escenografia, compartir elements de la banda sonora i assajar diferents llenguatges escènics que permetran transformar en ficció les històries viscudes per les supervivents de les violacions durant la guerra de Bòsnia. El muntatge teatral evoca també la Barcelona Olímpica del moment i la contradicció de viure l’eufòria dels anys 90 mentre a només dues hores d’avió es produïa un genocidi davant les càmeres de la televisió.

Els personatges reals, que en el teatre es presenten a través de la ficció, són també els protagonistes del documental Encara hi ha algú al bosc que s’emetrà properament al programa Sense Ficció de TV3, i que es podrà veure a Igualada en el marc d’una taula rodona i d’una instal·lació fotogràfica per commemorar el 25è aniversari dels Acords de Pau de Dayton que van posar fi a l’última gran guerra al cor d’Europa.

El muntatge teatral, el documental i la instal·lació fotogràfica giraran després per diferents ciutats de Catalunya i les Illes i es presentaran l’abril de l’any que ve al Festival Internacional de Teatre de Sarajevo.